Després de més d’un any s’han fet uns relleus i, per molt que encara hi hagi coronavirus, s’han pogut fer sense problemes i amb les normes anticovid.

A primera hora del matí feia molt fred, però a mesura que el sol va anar sortint ens vam anar traient capes de roba.

La zona estava molt bé. Estàvem en un prat enorme separats per clubs, i la zona de competició era un camp de futbol des d’on sortíem i arribàvem.

Com que fa tant de temps que no fem relleus estava molt nerviosa per la pressió per si feia algun error, m’hagués sentit molt malament per la meva companya d’equip, la Mariona Padilla. Apart de que sortia la primera a la sortida en massa i no m’agrada gens, però a la vegada tenia moltes ganes d’agafar el mapa i córrer.

La cursa em va anar prou bé. Era tècnica i física, hi havia molts tallats, rius i pedres que podien fer que t’equivoquessis. Era un terreny difícil per córrer ja que hi havia força desnivell i estava ple de fulles que no et deixaven veure el terra i això feia que t’entrebanquessis amb arrels o roques i que rellisquessis amb el fang.

El que menys em va agradar va ser quan vaig passar per la fita vista. Allà em vaig posar molt nerviosa, tant que em vaig perdre en la següent fita!

Quan vaig arribar estava contenta per com m’havia anat la cursa (encara que ho podria haver fet millor), i encara més quan la meva companya d’equip i amiga va arribar i ens van dir que havíem quedat terceres!

En resum: una experiència molt emocionant i divertida. I una passada tornar a veure als amics que feia molt que no veia!

Maria Gumà D14

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here