Va guanyar la cursa del passat cap de setmana a la Toscana (Itàlia).

Van fer 155km i van superar 7.000 metres de desnivell positiu en les 24 hores de competició.-

L’Albert Herrero fa Rogaine des del 2010, provenint de les Curses de Muntanya. Ja al 2013 va començar a fer equip amb en Jaume Folguera als Farra-O del Maresme, i va començar a competir a un nivell més seriós. Al 2015 van assolir els primers resultats destacats amb un 9è lloc al mundial de Finlàndia i l’estiu passat 5ens a l’europeu d’Aralar (Navarra), corrent també amb l’Aurelio Olivar ja sota el club Aligots.

En aquesta ocasió ha format parella només amb l’Aurelio Olivar, tot i que fins fa 3 setmanes no ho teníem gaire clar, perquè tots dos han tingut problemes de lesions. Van provar-se al Rogaine de Collserola i van tenir bones sensacions, decidint-se a anar a l’Europeu.

El terreny a la Toscana era força físic, i tot i que sense desnivells grans continuats, si amb poques zones planes. L’orientació era relativament poc tècnica i amb una xarxa de camins important. Pel que fa a la vegetació, els boscos eren força impenetrables en general, tot i que de vegades també hi havien zones de bosc obert, cosa que al mapa no quedava reflectida. A part d’això la cursa es caracteritzava pels nombrosos camps de vinyes, que es podien creuar només en una direcció pel sistema de cablejat que uneix les vinyes.

El terreny de competició tenia una meitat amb força bosc i una meitat amb més zones obertes. Van plantejar una estratègia per cobrir primer el quadrant del mapa amb més punts, que a més coincidia força amb la zona més boscosa. D’aquesta forma van cobrir bona part de la zona més complicada abans d’arribar la nit, sortint amb cap però amb molt bon ritme, ja que a les primeres 6 hores ja havien fet 50km. L’inici de la nit va ser una mica complicat, amb un error d’uns 5 minuts al voltant d’una fita i amb un altre d’uns 10 de camí cap a una altra, a causa d’una zona de tala d’arbres que feia difícil l’avanç. La segona part de la nit els hi va anar millor, tot i que van haver de començar a descartar alguna balisa. El millor va venir al matí, ja que van tornar a agafar un molt bon ritme, amb parcials molt bons. El fet de poder córrer a bon ritme les últimes 6 hores (on es van cobrir uns 40km) va ser a clau final per guanyar la competició.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here